Sur la vojo al la utopio

Vi bone scias kiom da fojoj ĉi tiu retpaĝo parolis pri Samarkando, sed ne pri vera Samarkando. Mi parolas pri unu utopia lando, kiel kiam Pessoa parolis pri Azio: la fino de vojaĝo de la penso, aŭ la bezono fuĝi el la ĉiutaga naŭzo. Do estas tre interesa la kanto de Ĵomart kaj Nataŝa “Samarkando”, ĉar portas la saman ideon: eskapi al la utopio, sed nun en la lingvo de la utopio (signifas “neniu loko”, sed ankaŭ “bela loko”):

Samarkando

Kiam mi estis infano,
ofte rakontis panjo
pri fora fabela lando,
pri Samarkando.
Kaj ankaŭ mi ofte revas
lasi ĉiujn aferojn
kaj iri laŭ ŝoserando
al Samarkando.
Kie loĝas feliĉaj homoj
en varmaj, komfortaj domoj,
tie neniu ploras
kaj ne angoras.
Sed tenas miajn piedojn
laboro, kutimoj, hejmo,
ne lasas min al revo:
devoj, devoj...
Eble mi povos iam
esti denove libera,
do direktos mi miajn plandojn
al Samarkando.

Resposta a la crida KOKW calling!

Des de l'espai exterior hem rebut una resposta a la crida KOKW calling: ja no som tots sols! La resposta ha arribat en forma de concert de Jaume Sisa al Teatre Municipal de Palma.
Cançons totes conegudes, lligades per un discurs intimista, ple d'ironia, tendre tanmateix, amb finestrons cap a l'espontaneïtat, i unes improvisacions musicals que parteixen i tornen i pugen i volten... i on érem? Érem sempre allà mateix en una voltadora estel·lar plena d'allò que deu esser la màgia, si és que és res i val la pena.

Germà aire, puja'm al cel
com un globus, com un ocell
com un núvol passatger!

Feis-ne aquí un tast d'un concert anterior:

KOKW calling...

"KOKW calling" seria un bon títol per a un blog: l'únic supervivent no infectat d'una plaga fa diàriament una crida per ràdio per si de cas en queda cap altre com ell. Això és el que fa el protagonista de I am legend, una novel·la de Richard Matheson (1954) portada al cinema almenys tres vegades: The last man on Earth (1964), The omega man (1972) i I am legend (2007).

Pot ser interessant traçar les diferències entre les tres: a la primera i la darrera la fi del món conegut es produeix per la intervenció d'un virus. La darrera, però, fa que el virus provengui de l'experimentació per acabar amb el càncer. A la segona és una guerra nuclear la que provoca el caos. A la novel·la, i a la primera versió cinematogràfica, la conclusió és que la societat ha començat una altra vegada i que el supervivent, que no té altra idea que matar els infectats, és un monstre amenaçador. La darrera incorpora els desesperats esforços del protagonista per trobar una vacuna i salvar els infectats. És la més políticament correcta segons els estàndards d'avui.

Al rerefons, un mil·lenarisme que assenyala perills per a la conservació de l'espècie o de la societat i un esforç per salvar uns determinats valors, que depenen de cada època. Llegiu aquí un article sobre el survivalism. És divertit veure Charlton Heston repetint de memòria els mots de la pel·lícula del festival de Woodstock, i comparar-lo amb Will Smith repetint els mots de Shrek. O veure Vincent Price penjant enfilalls d'alls i creus a la porta.

Sempre, però, la mateixa por dels altres i la mateixa arrogància de creure's l'únic dipositari dels valors de l'espècie...

Oh! És exactament aquesta la meva situació!

KOKW calling... KOKW calling... KOKW calling...

Per lekant' aux per lili'

Antaux kelkaj tagoj, amiko mia demandis al mi kiujn poemojn mi sciis pri gxardenoj aux floroj. Nun trovis tiun tradukon de la kanton de George Brassens Dans l'eau de la claire fontaine. La traduko estas de Jacques Yvart kaj estas tre bela laux mi:

En akvo de la klara fonto
sxi tute nuda banis sin
sed forblovis la vent’ sen honto
la vestojn de l’ cxarma knabin’.
Al mi sxi signis pro pudoro
petis “Kovru min per foli’,
per folioj de vit’ aux floroj
jen per lekant’, jen per lili’".

Vi povas auxdi la kanton en tiu retpagxo. Mi pensas ke la muziko estas tre delikata, kiel kiam oni malfermas muzikan skatolon.