Tornem-hi amb Pessoa
L'expectativa d'una nova visita a Lisboa i la redacció recent d'un treball de comparació entre el Llibre del Desassossec i el Zhuangzi m'han tornat a dur prop de Pessoa. Jo crec que Pessoa no va llegir Zhuangzi, però, tanmateix, les coincidències són moltes. Sí que havia llegit algun manual de filosofia oriental, com el de Carus, però mai no cita ni Zhuangzi ni els taoistes. Pessoa fa una assumpció autònoma, qui sap si ignorada, de molts aspectes del taoisme i es converteix en un savi taoista reclòs dins la ciutat.
¿Que em pot donar la Xina que la meva ànima no m'hagi ja donat? I, si la meva ànima no m'ho pot donar, ¿com m'ho donarà la Xina, si és amb la meva ànima que veuré la Xina, si la veig? Puc anar a cercar riquesa a l'Orient, però no riquesa d'ànima, perquè la riquesa de la meva ànima sóc jo, i jo sóc on sóc, amb Orient o sense (Llibre del Desassossec).
escrit per Nicolau Dols a les 13:24
1Enllaços:
Quien no ha peregrinado, ¿qué ha visto? Quien no ha visto, ¿qué ha alcanzado? Quien no ha alcanzado, ¿qué ha sabido? ¿Y qué puede llamar descanso, quien no ha tenido fortuna o por la mar o por la tierra? Pues, como dice Ovidio: «No merece las cosas dulces quien no ha gustado de las amarguras, ni ha tenido regalado día en la patria quien no ha venido de larga ausencia a los brazos de sus amigos» (Lope de Vega, El peregrino en su patria)
I al meu quadern he escrit alguna cosa més. M'agrada molt el teu blog. Salut!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home