El viatge interior

Continuem amb el tema de Zhuangzi i Pessoa. Ja sabem que Zhuangzi es recrea amb el tema de la no acció, del wu wei. El tòpic del viatge interior no és explicitat per Zhuangzi (sí, en canvi, per Luezi). A Pessoa és recurrent (fragments 122, 123, 138, 373, 451 i 452 del LdD). El 452 és especialment notable per narratiu: un jove que col·lecciona prospectes de viatge i que hi viatja amb la imaginació:

L'únic viatger amb vertadera ànima que he conegut [...]. Avui, sí, deu haver existit per morir, però potser un dia, de vell, recordi que és no només millor, sinó més vertader, somniar Bordeus que no desembarcar a Bordeus.

Lawrence Durrell afirma al primer capítol de Bitter lemons from Cyprus

Travel can be one of the most rewarding forms of introspection...

De Xipre n'haurem de parlar, però un altre dia. Entretant, si voleu, podeu llegir un treball meu sobre Zhuangzi i Pessoa.