Viatge al silenci?

Viaje al silencio. Por los caminos del Asia Central és un llibre del periodista Francisco López-Seivane publicat a Alianza Editorial el 2004. És un llibre de viatge sense gaire més pretensions i relata un únic viatge per terres de l'Àsia Central. En concret l'autor visità Turkmenistan, Uzbekistan, Kirguizistan i Kazakhstan.

Són temes combinats al llibre les molèsties del viatge per unes terres que per bé o per mal encara no han desenvolupat una indústria turística com la que coneixem a Europa, les notes històriques i historicollegendàries i els problemes sociopolítics nascuts arran de la desfeta del bloc soviètic. De fet aquestes repúbliques arrosseguen problemes i tendències de l'antiga administració soviètica, com, sobretot, l'abúlia burocràtica.

El viatge és fet sempre amb la participació de guies i xofers locals, que fan de mitjancers amb la població local. Aquest és un problema si es tracta de retratar la realitat social dels països visitats. Les queixes continuades del protagonista sobre l'estat de les instal·lacions turístiques el col·loquen de ple en un eurocentrisme que els escassos contactes amb la població, de la qual desconeix l'idioma, no aconsegueixen redreçar.

El ritme narratiu s'accelera molt cap al final (Kazakhstan, que és el país més gran dels visitats, només és visitat en la franja més meridional, on part de la visita es dedica a reunir-se amb la colònia espanyola, ambaixador inclòs) i és, al contrari, una mica lent al principi.

És una llàstima que el títol no respongui exactament al contingut. Sí que hi ha alguns comentaris sobre el silenci de l'estepa i del desert, sobretot de nit, però això no arriba a amarar tota la narració. No hi cerqueu, doncs, un viatge espiritual.

La part més interessant és la dedicada a Uzbekistan, amb bona proporció de vivències i relat històric. També val la pena la comparació entre l'antiga ruta de la seda i la moderna ruta de l'opi, o les reflexions sobre l'absurda imposició estalinista de fronteres, una herència que avui s'afegeix a les lluites entre ètnies diferent.

En definitiva, un llibre que es pot llegir si es pren com el que és: un diari de viatge sense més pretensions. Si serveix com a pòrtic d'un nou interès per una zona del món oblidada, bé està.