Una secreta Samarcanda

Capturat entre els camins de l'Àsia Central i el Llibre del Desassossec, Samarcanda al cor de la ruta de la seda s'ofereix com un objecte de la imaginació, una porta que convida a evadir-se. López-Seivane explica que la ruta de la seda de fet era tot un conjunt de rutes que lligaven orient i occident i que les mercaderies avançaven de mercat en mercat sense que els mercaders haguessin de fer tot el camí. Una ruta possible per l'Àsia Central, explicada a Viaje al silencio, és la del mapa, més clara aquí.

De la Xina cap al Kirguizistan pel pas d'Irkeshtam, després cap a Osh, Margilan, Samarcanda, Bukhara, Merv, tots llocs plens d'història, com tots els encreuaments de camins.

Però potser no és d'aquesta Samarcanda, que es tracta, sinó d'un lloc d'evasió imaginari, un refugi protector de la vulgaritat. Aquesta és la Samarcanda del comptable Bernardo Soares, que viu la grisor inevitable de l'oficina quotidiana:

Abaixo ulls nous sobre les dues pàgines blanques, en què els meus nombres acurats han posat els resultats de la societat. I, amb un somriure que guardo com a meu, recordo que la vida, que té aquestes pàgines amb noms de mercaderies i diners, amb els seus espais en blanc, i els seus traços amb regle i escrits, inclou també els grans navegadors, els grans sants, els poetes de totes les eres, tots ells sense escriptura, la vasta nissaga expulsada dels qui donen valor al món.
En el registre mateix d’un teixit que no sé què és se m’obren les portes de l’Indus i de Samarcanda, i la poesia de Pèrsia, que no és d’un lloc ni d’un altre, fa dels seus quartets, sense rima al tercer vers, un suport allunyat per al meu desassossec. Però no m’equivoco, escric, sumo, i l’escriptura continua, feta normalment per un empleat d’aquesta oficina (LdD, 5).