I si vosaltres callau...
He sortit del museu, pensament, pensament. Dret enmig del pati he sentit els primers símptomes epifànics, pensament, pensament. Després tot ha estat com una calça que es desfà, pensament, pensament. Els genolls han cedit al moment que m'explotava el cap, pensament, pensament. Avui m'ha explotat el cap, pensament, pensament. Ja està dit, pensament, pensament. S'ha esberlat com s'esberlen les magranes el mes d'octubre, pensament, pensament. Com una pellerofa he quedat tirat al terra de la clastra del museu, tota la matèria grisa aferrada per les parets que tanquen el pati, pensament, pensament. Matèria grisa, gleva de sang, pensament, pensament. Ara les parets són totes plenes de les meves frases, pensament, pensament. Ja està tot dit, pensament, pensament. Què més hi falta? Final, pensament, pensament.
escrit per Nicolau Dols a les 19:06
1Enllaços:
Excavaré dins les síl·labes, faré forat pels fonemes, argilaré la paraula espenyada, malgirbada, amb cruis, m'endinsaré per les vocals fetes malbé, duré una consonant moridora a l'uci del sentit, escriuré fins que perdi l'alè per les parets de la respiració, cosiré els quatre sons mig apagats que em queden pels degotissos de la glotis, m'enfonyaré fins a l'abís del mot incomençat i llavors, quan ja no quedi res, faré la tomba flamejant de les paraules.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home