27.6.12

Cueillez dès aujourd'hui les roses de la vie

Un dia, de cop i volta, t'adonaràs que fa 30 anys en clau que vares aprendre un poema. Recordaràs el lloc, la gent, la meravella dels teus anys i donaràs gràcies d'haver estat exposat a tanta de bellesa. I el diràs encara de memòria com qui torna a entrar dins una casa on va viure de molt jove i que enyorava.

When you are old and grey and full of sleep,
And nodding by the fire, take down this book,
And slowly read, and dream of the soft look
Your eyes had once, and of their shadows deep;

How many loved your moments of glad grace,
And loved your beauty with love false or true,
But one man loved the pilgrim soul in you,
And loved the sorrows of your changing face;

And bending down beside the glowing bars,
Murmur, a little sadly, how Love fled
And paced upon the mountains overhead
And hid his face amid a crowd of stars.

W. B. Yeats, The Rose (1893)

2Enllaços:

Anonymous Sebastià Novella ha dit...

Una meravella més d'aquest bloc amic.
PS: Com has pogut trobar el vídeo? Estic admirat.
Grazie per tanta bellezza.

1:07 p. m.  
Blogger Nicolau Dols ha dit...

Gràcies pel comentari, Sebastià.
L'altre dia feia comptes i em vaig adonar que aquest mes de juliol farà exactament trenta anys que vaig anar a Anglaterra a aprendre anglès. Va ser un curs d'un mes a Brighton & Hove. Record que al matí teníem classe de gramàtica i conversa, i els horabaixes els dedicàvem a seguir assignatures optatives. Jo en feia dues: debat i poesia. El poema de Yeats el vaig conèixer i aprendre aleshores. Fins a aquell moment jo només havia llegit Cap al tard , de Joan Alcover, i ves per on, just ara em vénen junts el When you are old de Yeats i la Relíquia d'Alcover. Trenta anys de ma vida...

1:18 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home