Un altre 6 d'abril

6 d'abril un altre cop, i enguany torna a coincidir amb el Divendres Sant. Com el 1327, talment. Pens en la traducció com a teoria de l'amor. Les mitges esferes de Plató no existeixen. Hi ha enamoraments que neixen de la necessitat de moure's, de canviar, com explica Alberoni. La traducció com a moviment, com a negociació, com a recreació. Avui fa exactament 685 anys que Francesco Petrarca es va commoure veient Laura de Noves dins l'església de Santa Clara, d'Avinyó. Celebrem-ho.

Oh, feliç ànima, que véns sovint
a consolar les meves nits dolents
amb els teus ulls, que Mort no torna absents,
sinó que encara es fan més bells morint.

Com t’agraesc que els jorns de goig extint
la teva vista em vulgui fer plaents!
I així començ a retrobar presents
els teus encants en lloc no gens distint.

Allà on et cantava any rere any,
ara com veus no hi cap més que el lament,
i no és per tu el lament, ans pel meu dany.

Un sol repòs m’acull en tal afany:
que quan tu tornes et conec i et sent
pel pas, la veu, la roba, els ulls d’antany.




Alma felice che sovente torni
a consolar le mie notti dolenti
con gli occhi tuoi che Morte non à spenti,
ma sovra’l mortal modo fatti adorni:

quanto gradisco che’ miei tristi giorni
a rallegrar de tua vista consenti!
Così comincio a ritrovar presenti
le tue bellezze a’ suoi usati soggiorni,

là ‘ve cantando andai di te molt’anni,
or, come vedi, vo de te piangendo:
di te piangendo no, ma de’ miei danni.

Sol un riposo trovo in molti affanni,
che, quando torni, te conosco e ‘ntendo

a l’andar, a la voce, al volto, a’ panni.