Un altre 6 d'abril

6 d'abril un altre cop, i enguany torna a coincidir amb el Divendres Sant. Com el 1327, talment. Pens en la traducció com a teoria de l'amor. Les mitges esferes de Plató no existeixen. Hi ha enamoraments que neixen de la necessitat de moure's, de canviar, com explica Alberoni. La traducció com a moviment, com a negociació, com a recreació. Avui fa exactament 685 anys que Francesco Petrarca es va commoure veient Laura de Noves dins l'església de Santa Clara, d'Avinyó. Celebrem-ho.

Oh, feliç ànima, que véns sovint
a consolar les meves nits dolents
amb els teus ulls, que Mort no torna absents,
sinó que encara es fan més bells morint.

Com t’agraesc que els jorns de goig extint
la teva vista em vulgui fer plaents!
I així començ a retrobar presents
els teus encants en lloc no gens distint.

Allà on et cantava any rere any,
ara com veus no hi cap més que el lament,
i no és per tu el lament, ans pel meu dany.

Un sol repòs m’acull en tal afany:
que quan tu tornes et conec i et sent
pel pas, la veu, la roba, els ulls d’antany.




Alma felice che sovente torni
a consolar le mie notti dolenti
con gli occhi tuoi che Morte non à spenti,
ma sovra’l mortal modo fatti adorni:

quanto gradisco che’ miei tristi giorni
a rallegrar de tua vista consenti!
Così comincio a ritrovar presenti
le tue bellezze a’ suoi usati soggiorni,

là ‘ve cantando andai di te molt’anni,
or, come vedi, vo de te piangendo:
di te piangendo no, ma de’ miei danni.

Sol un riposo trovo in molti affanni,
che, quando torni, te conosco e ‘ntendo

a l’andar, a la voce, al volto, a’ panni.

Més celebracions

M'han telefonat per si vull repetir la lectura de poemes que ja vaig fer a Palma dia 23 de febrer per homenatjar Llorenç Moyà, Miquel Àngel Riera i Damià Huguet. La raó aquesta vegada és la celebració del Dia Mundial de la Poesia, que de fa uns anys és dia 21 de març. Tal volta perquè és l'inici de la primavera? I què? O és que tots els poemes han de ser de tema primaveral?

Ja fa temps que, com a celebració personal, vaig instituir el 6 d'abril com a dia de la poesia, només perquè va ser el dia que, segons pròpia confessió, Petrarca s'enamorà de Laura. Avui us pos el sonet original i una versió meva de ja fa molt de temps:

Voglia mi sprona, Amor mi guida e scorge,
piacer mi tira, usanza mi trasporta,
speranza mi lusinga e riconforta,
e la man destra al cor già stanco porge.

E'l misero la prende, e non s'accorge
di nostra cieca e disleale scorta;
regnano i sensi, e la ragion è morta;
de l'un vago desio l'altro risorge.

Vertute, onor, bellezza, atto gentile,
dolci parole a i be' rami m'han giunto
ove soavemente il cor s'invesca.

Mille trecento ventisette, a punto
su l'ora prima, il dì sesto d'aprile
nel laberinto intrai; né veggio ond'èsca.

Desig m'encalça, Amor em guia i mena,
pler m'arrossega, usança em ben transporta,
m'afalaga l'esper i em reconforta
i la mà dreta al cor cansat ofrena.

I el malaurat la pren mostrant l'esquena
a la companya deslleial i forta;
els sentits regnen, la raó ja és morta;
un bell desig amb més desigs es trena.

Virtut, honor, bellesa, gest gentil,
són mots dolços que em lliguen al brancam
que envesca suaument la meva vida.

Mil tres-cents vint-i-set, el bell reclam
de matinada dia sis d'abril
al laberint sonà; no en veig l'eixida.