Vetlla

L'amiga em va regalar un llibre
que sempre més m'ha acompanyat.
Conserva entre les velles pàgines
aquella prima cinta negra
que m'ajudava a trobar el vers
que encara havia de llegir.
Avui la cinta és una trena
esbadiada, i el cartró
de la coberta té un doblec
que és com la nafra d'una cara.
Quan em va fer present el llibre,
ella, com jo, també era jove.

El referent de la literatura és la literatura. Això ho vaig aprendre de François Cheng aplicat a la poesia clàssica xinesa, la dels tres grans poetes de la dinastia Tang. M'és igual. Jo crec que és sempre cert: el referent de la literatura és la literatura. També crec que la literatura és referent de moltes d'altres realitats, i que fàcilment la literatura pot ser referent de la vida. No, no és «Un roman: c'est un miroir qu'on promène le long du chemin», el que vull dir és el contrari. També la literatura és una part, i important, de la vida, i la informa i a estones la guia. Vet aquí.

Vetlla és la història d'una relació que pivota al voltant de la literatura i d'un munt de vivències que es relacionen amb la literatura. Els anys de formació, els anys de relació, el temps de la distància i d'anar fent-se un redol i acomodar-s'hi, el temps de saber qui som o desconèixer-ho del tot, però amb una mirada sobre les coses que tot ho filtra. Petrarca, Carner, Manent i Li Po, Eliot, Alcover, Quasimodo, Ungaretti, Éluard, Brooke, Pavese... quina altra companyia ens cal per créixer i fer-nos savis? Sí, hi ha els dubtes adolescents, els amics i la primera parella. Hi ha l'amor i hi ha el trencament. Hi ha un descobrir el món que no és gaire diferent de descobrir-se un mateix. Hi ha les mil maneres diferents de llegir el mateix llibre.

Hi ha una altra cosa, que a mi m'interessa molt: hi ha la dignitat i el respecte envers el lector, la capacitat de fer una obra poètica que s'ofereix al lector sense excuses, sense hermetismes innecessaris. No és el que ha sentit l'autor, és el que podrà sentir el lector. Des d'aquí Vetlla és un doble homenatge al lector de poesia. En primer lloc és com si proposàs "ho diré en un llenguatge que tu podràs entendre, et mostraré les meves cartes directament, els meus referents", i després com si hi afegís "et contaré uns fets, una història, les emocions te les fabriques tu". Saber planificar l'obra i mantenir l'estre durant l'execució és el que fa del poeta un artista amb tota la profunditat del mot.

Tants anys després, llegeixo encara el llibre

i ja no espero el que no ha de tornar.

Gràcies, Jordi Llavina.