Més celebracions

M'han telefonat per si vull repetir la lectura de poemes que ja vaig fer a Palma dia 23 de febrer per homenatjar Llorenç Moyà, Miquel Àngel Riera i Damià Huguet. La raó aquesta vegada és la celebració del Dia Mundial de la Poesia, que de fa uns anys és dia 21 de març. Tal volta perquè és l'inici de la primavera? I què? O és que tots els poemes han de ser de tema primaveral?

Ja fa temps que, com a celebració personal, vaig instituir el 6 d'abril com a dia de la poesia, només perquè va ser el dia que, segons pròpia confessió, Petrarca s'enamorà de Laura. Avui us pos el sonet original i una versió meva de ja fa molt de temps:

Voglia mi sprona, Amor mi guida e scorge,
piacer mi tira, usanza mi trasporta,
speranza mi lusinga e riconforta,
e la man destra al cor già stanco porge.

E'l misero la prende, e non s'accorge
di nostra cieca e disleale scorta;
regnano i sensi, e la ragion è morta;
de l'un vago desio l'altro risorge.

Vertute, onor, bellezza, atto gentile,
dolci parole a i be' rami m'han giunto
ove soavemente il cor s'invesca.

Mille trecento ventisette, a punto
su l'ora prima, il dì sesto d'aprile
nel laberinto intrai; né veggio ond'èsca.

Desig m'encalça, Amor em guia i mena,
pler m'arrossega, usança em ben transporta,
m'afalaga l'esper i em reconforta
i la mà dreta al cor cansat ofrena.

I el malaurat la pren mostrant l'esquena
a la companya deslleial i forta;
els sentits regnen, la raó ja és morta;
un bell desig amb més desigs es trena.

Virtut, honor, bellesa, gest gentil,
són mots dolços que em lliguen al brancam
que envesca suaument la meva vida.

Mil tres-cents vint-i-set, el bell reclam
de matinada dia sis d'abril
al laberint sonà; no en veig l'eixida.