Viatgers romàntics

Nota de viatge.

Acabades prest les feines avui de matí, hem pres el tren cap a Sintra per tornar a visitar, a mitjan camí, el palau de Queluz i, deprés, tot el que de bo ofereix Sintra. Al palau de Queluz, més que fixar-nos en els obvis intents d'imitar Versalles –pobres intents, certament–, ens fixam en la riquesa de l'ornamentació xinesa, especialment gerros del període Qianlong. Ja en veiérem alguns ahir a la Fundació Gulbenkian, però a Queluz n'hi ha més i és més fàcil veure de quina manera s'inserien dins l'ornamentació dels espais habitats. Igualment són notables les chinoiseries d'autors locals i francesos, com la d'una sala de rajoles que allotja actualment un carretó de passeig.

Sintra és sempre un escenari impressionant, ni que sigui pels decorats –una mica com a de cartó pedra– de castells com el de Pena. El palau reial mostra uns enteixinats a estona una mica ingenus, però molt efectius, com també la sala manuelina oberta darrera un portal d'aquest conegut estil d'entorcillats a l'entorn de les obertures. Hem aconseguit arribar a dalt de tot del Castell dels Moros, des d'on la vista s'estén sobre tot Sintra –que ja és prou alta–, Lisboa i, pel nord-oest fins a la mar. Mig Portugal es veu d'aquí dalt i encara més enllà arriba la vista, mar dels descobriments endins.

Pel camí descobrim una làpida que assenyala la casa on va fer estada a Sintra Hans Christian Andersen l'any 1866. També Lord Byron havia fet estada a Sintra. Certament, el lloc tenia atractiu per a ànimes sensibles, com tots els llocs boscosos i humits, expressions geogràfiques de la malenconia!

Fotos, en tornar a casa.