Som de terra i terrejam

Per referir-se a la caducitat de la matèria Khayyam recorre repetidament a la imatge del cos convertit en terra, com el pulvis es et in pulvem reverteris. El gerrer pasta i afaiçona gerres que abans havien estat captaires o soldans. La matèria es transforma, però ara sense vida, i només el poeta en ressegueix les vides anteriors:

En altre temps, aquest gerro era un pobre amant que gemegava per la indiferència d'una dona. L'ansa, al coll del gerro... El seu braç que envoltava el coll de l'estimada!

A Els set dies de Serena vaig fer servir la imatge del fang damunt el torn amb el sentit contrari: l'alè que vivifica la terra. Avui us regal el primer sonet del dia VI d'Els set dies de Serena:

El teu alè serenament inspira

que el meu cos torni terra i torni fang

i novament pastat amb hàbil tranc

prengui semblança de l'esguard que el mira.

Color de gerra el teu esguard em gira

i jo prenc forma sobre el torn i manc

sense plant ni dolor de fer-me franc

de les faiçons antigues de la ira.

Esdevé l'amador la cosa amada?

La gerra guardarà el record dels dits

quan el fang tornarà forma callada

i les hores viuran secrets oblits.

Aleshores la terra asserenada

ja no cercarà l'aigua dels delits.