Omar Khayyam

Omar Khayyam, matemàtic i astrònom del segle XI, va viure una part de la seva vida a Samarcanda, on va escriure els seus famosos Rubaiyat, poemes curts. El to marcadament vitalista del seu carpe diem no altera un profund sentit espiritual de la vida, però en el bon sentit de la paraula. Avui, que passa tot el que passa per mor d'un sentit extremadament rígid de la religió és imprescindible llegir Omar Khayyam:

Tanca el teu Alcorà. Pensa lliurement, i mira lliurement el cel i la terra. Al pobre que passa, dóna-li la meitat del que tens. Perdona tots els culpables. No contristis ningú. I amaga't per somriure.

[De la traducció d'Esteve Serra a "Els petits llibres de la Saviesa, 1997, Palma: J.J. de Olañeta, com la coberta que reproduïm]

Omar Khayyam místic, Omar Khayyam poeta del vi i de les roses, Omar Khayyam en qui Pessoa s'emmiralla:

La filosofia pràctica de Khayyam es redueix doncs a un epicureisme suau, rebaixat fins al mínim del desig de plaer. Li basta veure roses i beure vi. Una brisa lleu, una conversa sense pla ni propòsit, un got de vi, flors, en això, i en no més que això, posa el savi persa el seu desig màxim. L'amor agita i cansa, l'acció dispersa i falla, ningú no sap saber i pensar ho entela tot. Val més doncs deixar en nosaltres de desitjar o d'esperar, de tenir la pretensió fútil d'explicar el món, o el propòsit estult d'esmenar-lo o governar-lo. Tot és res, o, com es diu a l'Antologia Grega, «tot ve de la desraó», i és un grec, i per tant un racional, qui ho diu. (LdD, 446).

Omar Khayyam, socorreu-nos.