Homenatges

Avui, que m'han convidat a llegir poemes de tres autors a la Setmana del Llibre en català, els hi llegiré de gust: Llorenç Moyà, Miquel Àngel Riera i Damià Huguet m'agraden, cadascun per motius diferents. La poesia és així, memorable al final, imprevisible al principi, t'aborda per camins inesperats: el ritme, una imatge, una aplicació a una circumstància concreta. És mal d'explicar, això. Segurament encara és més mal d'ensenyar.

A mi particularment em plau que justament aquests dies hagi sortit a la llum el volum número 10 de la sèrie Retrats que edita l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Aquest número va dedicat a Guillem Cabrer, que em va ensenyar a valorar la poesia de Llorenç Moyà, entre la d'altres autors.

L'obra de Guillem Cabrer és diversa i marca en tots els camps (poesia, novel·la i teatre) una evolució constant. Els darrers llibres són els millors. Amor somriu de perfil és un compendi de tons i estils poètics: la filigrana de les dècimes de "Melibeu enamorat", la poesia més aviat narrativa de "Consueta egipciana" i els sonets reflexius i contundents de "Flacatge d'home" ens mostren un Cabrer poèticament madur, a punt per a noves aventures que ja no pogué emprendre. (Val a dir que a mi, tanmateix, m'agrada sobretot el sonet "A Eros", de Retrets i pregàries, rima falsa inclosa). Ja he fet esment en la meva aportació al volum d'homenatge del domini de tècniques cinematogràfiques en la narració d'El minotaure, unes tècniques que confirmen al terreny de la novel·la la maduresa estroncada de Cabrer.

Us imaginau per un moment que a IB3 convertissin El minotaure en un serial de quatre capítols? Us imaginau també que els intèrprets potencials no semblassin extraterrestres que acaben de descobrir que és amb la boca que es pronuncien les paraules?

You may say I'm a dreamer,

But I'm not the only one...

Sí, ja sé que això seria Samarcanda, una terra de somni, però somniar és el nostre deure i és la nostra salvació.