Mal viatge el qui fa panses

Mal viatge el qui fa panses, con no ho fa tot vi! Això deia «l'oncle rabelesià» de Llorenç Riber a La minyonia d'un infant orat. Hi pens quan llegesc Omar Khayyam que diu:

Els retòrics i els erudits silenciosos s'han mort sense haver pogut entendre's sobre l'ésser i el no-ésser. Ignorants germans, continuem assaborint el suc del raïm, i deixem que aquests grans homes es regalin amb les panses.

També ho veu així Pessoa, que malda per deixar enrere l'ésser / no ésser i viure només l'instant:

Només l'absolut de Hegel ha aconseguit, en lletra impresa, ser dues coses alhora. El no-ésser i l'ésser no es fonen i confonen en les sensacions i les raons de la vida: s'exclouen, per una síntesi al revés.

¿Què fer? Aïllar el moment com una cosa i ser feliç ara, en el moment en què se sent la felicitat, sense pensar en res més que en allò que se sent, excloent-ne la resta, excloent-ho tot (LdD, 406)

I això també és així a Zhuangzi. Ara, tant el savi xinès com el persa són molt més feliços que no el portuguès.