Un bocí de Samarcanda a Lisboa

Nota de Viatge.

Trobàrem un dia de molta pluja, ahir a Lisboa. Avui, però, ha sortit el sol. El matí l'hem dedicat a tornar a visitar el museu de la Fundació Calouste Gulbenkian. Quina alegria poder-hi inspeccionar peces de l'Àsia Oriental i també de l'Àsia Central. Entre aquestes darreres, alguns vidres i algunes ceràmiques de l'època timúrida, com una gerra de jade blanc que va pertànyer a Ulugh Bek. D'ençà que hem viatjat literàriament per tots aquests paratges, encara no havíem retornat a aquest museu format per un col.leccionista d'origen armeni. S'ha complit avui allò que dèiem a l'escrit d'ahir sobre revisitar un lloc com si fos la primera vegada!

Pessoa no va conèixer certament aquesta col.lecció: el col.leccionista arribà a Lisboa set anys després de la mort del poeta. Ja hem assenyalat en un altre escrit que al Llibre del Desassossec Pessoa proposa un viatge espiritual cap a Samarcanda. Quin honor no li hem fet avui trobant a la seva ciutat rastres del passat de la ciutat mítica.

Promet fotos en tornar a casa.