Recorda, cos

Cos meu, recorda

no solament com t'han arribat a estimar,

no solament els llits on has jagut,

sinó també aquells desigs que per tu

lluïen dins els ulls obertament!

i tremolaven dins la veu -i algun

fortuït entrebanc els va fer vans.

K. Kavafis (trad. de Carles Riba).

Sigui avui el nostre record no només per a tots aquells poetes, músics i pintors les dates de naixement o traspàs dels quals permeten organitzar-los un bell i merescut homenatge, sinó també per als altres.

Sigui avui el nostre record no només per a tots aquells que escriuen, componen i pinten amb subvencions i que organitzen presentacions autocontemplatives de la seva obra, sinó també per als altres.

La nostra programació cultural mira sobretot el passat, de vegades el futur amb premis (pocs) per a nous valors, i confon el present a força de subvencions indiscriminades que no permeten que la competència reveli la vàlua. Que el país és així, que no podem viure sense subvencions... Que es publica més del que es llegeix. Basta passejar-se per la Setmana del Llibre en Català per veure-ho. Requiem aeternam dona nobis Domine.

No falten gaire dies perquè pugui tornar a mostrar els meus respectes a Luis de Camoes davant el seu sepulcre fastuós al Monestir dels Jeronis de Lisboa, la seva residència post mortem un cop que en rescataren les despulles de la fossa comuna a què va ser destinat inicialment.