Una gerra d'Ulugh Bek

El poderosíssim emperador de Samarcanda, Tamurbec o Tamorlan, fundador de la dinastia timur, havia confiat la ciutat de Soldània a un fill seu, Miraxan. La ciutat de Soldània era rica de mesquites i palaus. Miraxan se sentia tan petit a l’ombra de les gestes de son pare, ja gran aleshores, que no sabia què podia fer per superar-lo. Enduit per la desesperació o per la follia del desert un dia va ordenar la destrucció de totes aquelles meravelles. Tamurbec, quan ho sabé, va córrer cap a Soldània. Miraxan, penedit, hi va córrer amb una corda al coll per demanar-li perdó. El vell emperador va cedir a les peticions de la família, però llevà a Miraxan el govern de la ciutat i l’oferí a Ulugh Bek, nét seu i fill de Miraxan. Segons González de Clavijo a Embajada a Tamorlán (1405), l’escena va anar així:

E de que le ovo quitado la tierra, llamó a un su nieto, fijo d’este Miraxan Miraza, que avía nombre Alobagui Miraza, e díxole:
–Pues tu padre me ha errado, toma toda su tierra e señorío.
E el nieto le dixo:
–Que nunca lo Dios quisiese que yo tomase lo que mi padre avía, e vos perderedes saña d’él e g’lo tornaredes.
E desque no lo quiso tomar, llamó a otro su nieto, fijo d’este Mirazan Miraxa, e díxole como avía dicho al otro e este avía nombre Homar Miraça, e tomó el señorío e la hueste del padre. E este es agora contra su padre e contra su hermano, e quisiéralos matar, como adelante oiredes.
E después d’esto el Tamurbeque ganó del Soldán de Babilonia las ciudad’s de Babilonia e de Halab e de Baldat, e diolas a su nieto, el que no quiso levar el señorío de su padre. E él e el padre viven agora en estas ciudad’s e fazen una vida después que le quitó el señorío, ca este Alobagui es muy obediente al padre.

(De l’edició de López Estrada (1999:210)).
Gelosia, amor filial, venjança, perdó, penediment, lleialtat, guerra i bellesa: tot això és dins aquesta història, i tota la gràcia de Samarcanda es concentra en aquesta gerra de jade blanc que sembla que va pertànyer a Ulugh Bek i que poguérem fotografiar al Museu Gulbenkian de Lisboa.