4.7.10

La pedra d'esmolar l'ànima

Converses a mitja nit, parelles de lectura, amors i desamors, la por de la desfeta, l'admiració de la perfecció formal, l'olor de la cola del llom -no és la tinta la que perfuma els versos!-, llibreters savis i autors que es reconeixen per l'emoció de la paternitat literària, recórrer quilòmetres per trobar l'objecte del desig i de l'intel·lecte, trobar grans d'arena dins un llibre comprat a un llibreter de vell, vicissituds biogràfiques dels companys de viatge, etapes del viatge, graons del viatge, el viatge mateix que et traspassa i et transcendeix i t'emporta per amunt amb les ales dels codis amagats entre les pàgines gastades que han passat per tantes mans com sentits hi havia deixat amagats l'autor sovint sense saber-ho.

És això: «La lectura s'assembla a l'amor. Feixucs, passeu les pàgines interessant-vos-hi sense veritable interès, de fet us avorriu, no el gran tedi, només una mena de grisor, monotonia, res sobre no res, i, de sobte, ensopegueu una pàgina que us provoca una commoció elèctrica, la follia de la passió en versió literària, en l'escriptor hi reconeixeu un germà, us dieu que hauríeu volgut escriure aquestes ratlles, o us acontenteu d'admirar-les perquè l'autor ha expressat allò que sentiu sense saber formular-ho o us ha revelat un aspecte de vosaltres mateixos, en qualsevol cas, l'emoció ha passat, els instruments de mesura haurien pogut detectar una modificació del metabolisme, el principi de la vida ha estat reactivat, el món ha recuperat els seus colors, ja no esteu sol, aquell germà o aquella germana, mort de fa segles, potser, us acompanya arreu, es barreja en els vostres pensaments, us regenera, vosaltres que us enfonsàveu, heus-vos ací a punt de saltar, endavant!, endavant!, els pulmons s'inflen, hi ha tempesta a les neurones, la lectura us ha despertat, us ha tret de l'apatia, ha creat en vosaltres insospitades energies, reintrodueix la vida. La lectura, com l'amor, és la pedra d'esmolar l'ànima» (pàgs. 93-94).

Què volíeu? Que restàs impassible davant aquesta necessària provocació de l'intel·lecte i dels sentits? Sabeu molt bé qui és el guardià titular d'aquest racó humil de la teranyina universal, basta que faceu un cop d'ull a la columna de l'esquerra. És el mateix que acaba el seu llibre més deliciós d'aquesta manera:

«Aquesta és la història de tres llibres a través de la meva ànima [...]. Per ells, l'infant orat va entrar a la ciutat dels llibres.
I encara ara hi és»

La història dels llibres a través de l'ànima!
La història dels llibres a través de l'ànima!

Convé que ho tornem a dir, a poc a poc, moltes vegades, com una jaculatòria:

La història dels llibres a través de l'ànima!

És això.

...una queixa només: un llibre que parla d'ell mateix com d'un objecte artesanal fet amb la consciència de la feina detallada i ben feta no es pot editar en un format que en desdigui. Paciència.

1Enllaços:

Blogger Miquel Sureda i Jaén ha dit...

Com diria Daniel Cassany: "Esmolar l'eina".

10:57 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home