L'altra minyonia

Tot i que la poesia de Riber m'agrada molt, reconec que La minyonia d'un infant orat n'és l'obra estendard, feta amb humor i amb delicadesa. No crec de cap manera que sigui un llibre per a infants. És un bon llibre i, per tant, admet lectures diferents. En un cert sentit, el «Tantus amor florum» del capítol «Un furt» en resumeix la intenció: la bellesa de la flor, no el gust de la fruita.

Les codonyes ben olents

l'avidesa de mes dents

no temptaren afilades

ni les nespres coronades

a la vora dels torrents;

ni el lledó, magre i rodó,

ni la serva ni el murtó

que entre fulles s'endevina,

ni les prunes d'aranyó

eriçat de tanta espina...

Però aquí l'autor traeix el missatge del «tantus amor florum» virgilià: les abelles estimen les flors perquè és la seva indústria, no per una adoració de la bellesa carnal, a la qual renuncien en favor de la comunitat, fins al punt que, segons el que es diu al llibre IV de les Geòrgiques, les abelles no es reprodueixen per mitjà de la conjunció sexual:

Illum adeo placuisse apibus mirabere morem,

quod neque concubitu indulgent nec corpora segnes

in Venerem solvunt aut fetus nixibus edunt:

verum ipsae e foliis natos, e suavibus herbis

ore legunt, ipsae regem parvosque Quirites

sufficiunt aulasque et cerea regna refigunt.

Saepe etiam duris errando in cotibus alas

attrivere ultroque animam sub fasce dedere:

tantus amor florum et generandi gloria mellis.

Ergo ipsas quamvis angusti terminus aevi

excipiat, neque enim plus septima ducitur aestas,

at genus immortale manet multosque per annos

stat fortuna domus et avi numerantur avorum.

Vull pensar que és aquesta traïció al tòpic virgilià la "mentida" que Riber anuncia i no acaba d'assenyalar, el regust que arriba a la carnalitat de la contemplació estètica. Aquesta és la mateixa lectura que proposa Joan Alegret per a Les corones. I és que dijous de la setmana passada Gabriel de la ST Sampol, Joan Alegret, Pere Rosselló i Damià Pons dialogaren sobre l'obra de Llorenç Riber. Més ençà del tòpic, Riber és un escriptor colossal que tocà molts de registres, però sempre des del coneixement dels clàssics, com a bon traductor. La traducció és l'escola més exigent per al poeta: cercar una forma nova per a uns continguts que ja són coneguts, vet aquí l'únic missatge.