21.2.08

Trespol #2

Una vida fosca, allunyada del sol. Només saps el temps que fa pels frecs dels pneumàtics damunt la teva pell: roderes d'aigua, roderes de fang, de vegades roderes de goma calenta que es desfà. Haver de conèixer el món des de l'ombra pels reflexos que entren per la boca de la cova! Ets la imatge moderna del mite de la caverna.


I quina ironia tenir una línia pintada amb un número 14 devora. Hi ha hagut línies número 14 bellíssimes al món que veu el sol. Pens en tu i la teva vida i només em ve a la memòria aquesta famosa línia 14 de Shakespeare:

And night doth nightly make grief's length seem stronger,

que en Salvador Oliva bellament ha traduït com

i la nit, cada nit, m'allarga els sofriments.

Reposa tant com puguis i aspira tota l'olor de les flors capolades que unes gomes negres un dia et deixaran damunt.

Etiquetes de comentaris: