L'àngel blanc

Deixem que el temps passi sense comptar-lo, commemorem instants gloriosos per les sensacions que ens han produït, deixem que tornin i captem-les al vol. Aquest és el post habitual sobre els ametlers en flor. És la tercera vegada que en parlam des d'aquest blog. Vol dir que ja té més o menys dos anys de vida. Celebrem-ho.
És possible deixar enrere el tòpic odiós i contemplar el món amb una mirada nova? Poques coses tan rebregades com els ametlers en flor, estimada Aina. I tanmateix, ells hi tornen, i prenen formes noves, com aquest perfum de Flor d'Ametler, una firma que reivindica en Miquel Àngel Benito. Pretén fer-ne una translació cap a la frescor, cap a la novetat. Noble propòsit, el de voler rescatar la natura exuberant de les urpes de l'eixorca tradició. Enhorabona.

Asseguts entre els llessamins i els rosers adormits del claustre barroc parlàrem de perfums: «Joia i perfum de la meva vida», que deia Kavafis. I en Joan Alegret és un japonès que viu entre nosaltres, soldat d'una invasió subtil que prega a la natura com un sacerdot shinto i veu àngels als arbres coberts de plomes vegetals abans d'escriure versos com aquests:

De pures flames,
la claror renascuda
els braços t'arma,
àngel que anuncies
la primavera pròxima.

Batent les ales
surt de florides branques
la papallona.
O eren dos blancs pètals
que l'aire agermanava?