Armez-vous le nez d'une contresenteur!

Comme un qui veut curer quelque cloaque immonde,
S'il n'a le nez armé d'une contresenteur,
Etouffé bien souvent de la grand puanteur
Demeure enseveli dans l'ordure profonde:

Ainsi le bon Marcel ayant levé la bonde,
Pour laisser écouler la fangeuse épaisseur
Des vices entassés, dont son prédécesseur
Avait six ans devant empoisonné le monde:

Se trouvant le pauvret de telle odeur surpris,
Tomba mort au milieu de son oeuvre entrepris,
N'ayant pas à demi cette ordure purgée.

Mais quiconque rendra tel ouvrage parfait,
Se pourra bien vanter d'avoir beaucoup plus fait
Que celui qui purgea les étables d'Augée.

Joachim du Bellay (1522-1560).

Efectivament, la pudor de la corrupció del seu antecessor va matar el Papa Marcel II, que només regnà tres setmanes. Tanmateix, no és per això que el recordam, sinó per la missa que li va dedicar Giovanni Pierluigi da Palestrina. És precisament gràcies a Palestrina que recordam el papa Marcel com un home bo. Hi ha res de més fàcil, de més simple que ajuntar bellesa amb bondat? No és això l'ideal clàssic? També Palestrina, en certa manera, va cercar la bellesa de la simplicitat. Escoltau la música de Palestrina i, especialment, la missa del papa Marcel.

Ara és època de descobrir pudors de clavaguera. Són les pudors de la putrefacció, d'allò que s'ha deixat perdre abandonat a la seva sort. És el contrari de l'ideal: la lletjor i la maldat. Descobriu aquestes pudors amb le nez armé d'une contresenteur, com la música de Palestrina: és del fems que neixen les flors, o, si no, anau directament a Flowers in the dirt, de Paul McCartney. I, sobretot, a la cançó "Put it there", tan fàcil, tan simple:

I sense por, que el dia és curt i la feina és molta!