Cadascun dels altres és un canal

Cadascun dels altres és un canal, ens deia Pessoa ahir, i no em resistesc a gaudir una estona de la Cançó a Mahalta, de Màrius Torres:

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga–.

I ara obrirem la finestra per veure com corre l'aigua cap a la vall mentre deim

Els rius mai no es cansen, mai no deixen de fluir. Corren com els ocells per l'aire. Que el corrent de la meva vida flueixi cap al riu de la justícia (traducció de Joan Mascaró de Rig Veda, II, 28, 4-5, o tot sencer en la traducció de Griffith, bona lectura per a demà que és Dimecres de Cendra).