Zhou

Primer va ser com un alliberament. Feia temps que havia perdut una llibertat subtilment intuïda al fons del record. Un dolor intens s’havia apoderat de tots els confins del meu cos, com si me’l cobrissin lloses poderoses de cada vegada més pesades, una sensació que potser sorgia del cansament. A la fi, però, la lassitud es transformà en un estat d’ataràxia, més ben dit de felicitat immotivada, d’una frescor neta que m’entrava per cadascun dels porus de la pell. Una suavitat nova em cobrí immediatament i m’omplí d’una escalfor extremadament agradable. I vaig començar a sentir renous amb molta intensitat, com un que emergeix de sobte de davall la mar i descobreix que el criden des de la vorera. Després vingué el gust, una necessitat acabada de descobrir al mateix temps que l’acte que la satisfà. Avui he obert els ulls. Em dic Zhou, primer fill de Xia i Shang, i tenc nou dies de vida.