I tot de sobte, la llibertat

Ja he tornat de Budapest. Hi ha molt a veure, molt per contar. Començam dient que totes les estàtues de l'època comunista són ara confinades en una espècie de parc temàtic («Mudam-se os tempos, mudam-se as vontades»):

Totes? No, totes no! N'hi ha una que resisteix l'embat del temps i del vent des d'un mirador privilegiat damunt el Danubi. És l'estàtua de la llibertat. Ja se sap que això de la llibertat es pot mirar des de molts de punt de vista!

Ai, «aquesta dama encadenada que ens està esperant»

I entremig, na Magdalena Obrador avui ens ha enviat el comentari d'Albert Om a Salvador. Gràcies. Me l'he deixat a l'altre ordinador. Demà el reproduiré.