Passejant entre momijis
L'altre llibre de viatges que ha valgut la pena llegir aquest estiu ha estat Pagodes i gratacels. de J. N. Santaeulàlia (Barcelona: Columna, 2001). És el relat d'un periple de tardor per l'illa de Honshu, auspiciat per la Japan Foundation. El viatge és ben literari: l'autor, traductor al català de haikús, aprofita impressions del viatge per connectar-les amb versos clàssics japonesos. A part de les múltiples paradoxes per a un occidental que l'autor relata, i del contrast continu entre tradició i modernitat, les referències a l'estètica japonesa de la senzillesa i de les virtuts de l'ombra hi són contínues.
El relat és fet amb senzillesa i gràcia, encara que s'endevinen llargues hores de tedi durant el viatge, res, però, que transcendeixi al teixit de l'escriptura.
Unes paraules de Tanizaki sobre l'estètica japonesa:
Nuestro pensamiento, en definitiva, procede análogamente: creo que lo bello no es una sustancia en sí sino tan sólo un dibujo de sombras, un juego de claroscuros producidos por la yuxtaposición de diferentes sustancias. Así como una piedra fosforescente, colocada en la oscuridad, emite una irradiación y expuesta a plena luz pierde toda su fascinación de joya preciosa, de igual manera la belleza pierde su existencia si se le suprimen los efectos de la sombra
(Elogio de la sombra (Madrid, Siruela: 1994=2004, pàg. 69)).A partir de demà, començ una setmana a Budapest. Vaig a parlar-hi de les estratègies traductores del més important versionador de tanka en català, Joan Alegret. No hi parlaré, però, de les seves traduccions del japonès, sinó de les seves traduccions del portuguès. Tothom sap que Portugal és el nostre primer pont amb el Japó. Si em puc connectar us en contaré coses.
1Enllaços:
A la fi!!! Colau ja pensava que t'havies oblidat de les teves lectores del bloc! Ara no ho deixis!
Passa-t'ho bé per Budapest. Esper trobar algun post del viatge...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home