Tornem-hi
Aquest estiu, cap viatge. Altres aventures han reclamat els nostres esforços. Viatges literaris, en canvi, dos: Pela China dentro, d'António Caeiro, i Pagodes i gratacels, de J. N. Santaeulàlia. Avui parlarem del primer.
Amb Pela China dentro António Caeiro (Lisboa: Dom Quixote, 2004) ha aconseguit un èxit editorial poc freqüent amb llibres de viatges: quatre edicions en nou mesos. L'èxit, pens, es pot deure a l'interès que suscita actualment tot l'Àsia Oriental, i, en especial, l'obertura de la Xina. Ara, també és cert que el llibre és atractiu per altres motius: no es tracta d'un estudi ecònomic ni sociològic pesat sobre el trencament del comunisme. És el relat de dotze anys (1991-2002) de vivències d'un corresponsal de l'agència Lusa a Beijing. És un diari que tant explica l'evolució de la seva vida familiar en aquest temps, com històries menudes de gent que es va trobant, a l'estil dels repoortatges dels suplements dominicals. Naturalment, hi són accentuades les diferències culturals i totes les paradoxes que provoca l'apressat aggiornamento del País d'Enmig. Per exemple, extret del capítol dedicat a l'any 2000:
–Ja não se vendem livros de Mao na China?! –estranhou um intelectual europeu ao visitar uma livraria de Pequim.
Vendiam-se, sim, mas nos antiquários... e em hoteis de cinco estrelas. O catecismo da Revolução Cultural, o Livro Vermelho com as «Citações do Presidente Mao», tornou-se tão «típico» que uma editora americana lançou uma nova edição,
facsimile. Os hóspedes do Sheraton-Grande Muralha que não tivessem tempo para ir aos antiquários podiam comprar um exemplar no quiosque do hotel, por 75 yuan (pàg. 222).Ja veis que la relació entre llibres i viatges dóna per molt!
[De Pagodes i gratacels us n'explicaré coses demà]
0Enllaços:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home