19.3.06

Més «Futility»

Divendres passat, quan era a la biblioteca per una recerca que ja us contaré un altre dia, em vingué a les mans el volum Versions de l'anglès, de Marià Manent, publicat el 1938 per les Edicions de la Residència d'Estudiants, a Barcelona. El volum inclou una traducció de «Futility» de Wilfred Owen, que ja us havia posat en traducció meva la setmana passada. Us en pos ara les dues versions, la de Manent i la meva:

Futilitat

Perquè li toqui el sol porteu-lo més enllà:
suaument, el seu toc abans el desvetllava,
a casa, murmurant-li d'uns camps sense sembrar,
el deixondia sempre, àdhuc a França,
fins avui fins a aquesta nevada.
Ara si alguna cosa el pogués despertar,
el sol amable i vell prou que ho sabrà.

Oh, penseu com desvetlla les llavors,
com deixondia el fang d'un estel fred, un dia.
¿Són massa durs els membres, tan acabats, els flancs,
amb nervis –tot calent, encara,– i no es mouria?
És per això només que l'argila es féu gran?
Per què maldaven, fatus, els raigs del sol, antany,
i trencaven el sol de la terra tranquil·la?

(Trad. Marià Manent)


Futilitat

Arrossegau-lo cap al sol –
A casa el despertava abans gentil,
parlant-li fluix dels camps a mig sembrar.
El despertava sempre, a França i tot,
fins avui de matí i aquesta neu.
Si hi hagués res que el fes llevar just ara
segur que el bon sol ho sabria.

Així com desperta llavors
d’un estel apagat dreçà l’argila.
I aquests membres preuats, els costats tebis,
plens de nervis, no sap com despertar-los?
És per això que el fang hagué de créixer?
–Què féu que els raigs de sol porfidiassin
per treure la terra del son?

(Trad. nostra)

Que per què dues traduccions de la maetixa obra són diferents? Aquest és el tema que em mou darrerament. De dia 18 a dia 21 d'aquest mes seré a Bristol, Sheffield i Liverpool per parlar d'això. Aquests dies us n'avançaré coses.

Mentrestant, quedem amb la frase de José Saramago que jo he conegut a través d'en Gabriel de la ST Sampol: «Els escriptors fan les literatures nacionals, els traductors fan la literatura universal»

Etiquetes de comentaris: ,

1Enllaços:

Blogger Studiolum ha dit...

Esta frase de Saramago me recuerda mucho, en su estructura y en su fondo, a otra que leí en Borges, y que cito de memoria, con las seguras erratas consiguientes que habrá que corregir: «la obra de un gran escritor nos habla de cómo es un hombre; la de un mal escritor nos habla de cómo son todos los hombres».
Un saludo desde San Francisco!

7:36 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home