Arcs que creuen el cel

Després de la visita d'ahir al Castell de Bellver pens que són molts els castells que he visitat. A totes les ciutats d'Europa n'hi ha, i sovint més d'un. L'estiu passat vàrem visitar les ruïnes del castell normand de Pafos (Xipre). Aquesta ciutat és un enorme mostrador de cultures successives que l'han marcada: una cultura prehistòrica de construccions megalítiques, els romans, els bizantins, els normands, els turcs, els britànics... Sorprèn trobar un castell normand tan al sud. Copii ara una impressió que vaig deixar escrita al diari del viatge:

Un apunt només sobre un dels llocs: les Quaranta Columnes, ruïnes d'un castell dels Lusignan (s. XII-XIV), fet al seu estil, o sia l'estil normand, amb arcs, voltes, vall inundable, pont aixecadís i tot de planta quadrada i envoltat de torres circulars. És a dir, un castell del nord d'Europa en aquesta terra àrida i lluminosa. Avui en resten dos arcs que creuen el cel en angle recte, unes quantes escales, moltes columnes de granit escampades en terra, el vall que en dibuixa el perímetre... I tot ara senyorejat per les sargantanes, les tapareres i les figueres de moro, uns enemics que els avantpassats d'aquells senyors normands que reberen el regne de Xipre de mans de Ricard Cor de Lleó no havien pogut preveure mai (Pafos, Xipre, 10 d'agost del 2005).