La vergonya

Són un poc sinistres els castells. Pensant en el de Bellver m'ha revengut l'anècdota de la bandera, contada al Diccionari vermell, de Llorenç Capellà, i recontat a «Centres de reclusió a la Mallorca en guerra (1936-1939)» (Randa 28, 1991) de David Ginard. Escarrufa, vertaderament:

el dia 12 d'octubre de 1936 la bandera monàrquica, que onejava a dalt de la torre i que no era més que una bandera republicana tenyida de vermell en la seva darrera franja, esdevingué tricolor a causa de la pluja. Aquest fet provocà la hilaritat –o, segons alguns testimonis, l'eufòria– dels presoners. L'oficial de guàrdia, el tinent Gomila, donà als presos l'ordre de tornar a les seves cel·les i el mateix horabaixa foren obligats a formar, i seleccionats –sembla que en funció de la seva indumentària– un grup de presos: Joan Vidal, Josep Picornell i Andreu Nicolau. Després d'un consell de guerra sumaríssim foren afusellats el dia 19 d'octubre (Ginard, 32-33).

Com amb la bandera, que era pintada, n'hi ha que s'entesten a amagar la realitat, a maquillar-la a favor dels seus interessos repugnants. Aquests dies n'hem tornat a veure mostres. Que parlin tant com vulguin, que hi tenen dret, però que respectin un poc la nostra intel·ligència. Molts d'anys a tothom.