Ibidem: The long Hungarian summer and the city's decrepit glory

S'escolaven les hores després d'un sopar lent i pesat. Qualcú va proposar anar a veure què oferia Budapest una nit d'entresetmana. Els col·legues locals aviat ens portaren per uns carrers que poca cosa podien oferir més que grisor i avorriment. Que lleigs que poden ser els barris dels centres de les ciutats, sobretot de nit. Unes façanes brutes, voreres lluentes d'humitat, una boira de suor cansada pertot arreu... I digueren: «entrem aquí». «Aquí...?» Un portal només, cap signe extern. Just en entrar, aquesta habitació:

Qualque altra cambra del mateix estil i al fons un pati enorme amb un parell de centenars de persones bevent. «És un kért, que vol dir jardí». Mirau la modernitat quina idea d'hortus conclusus ha creat. Massa bé, sense complexos ni aquell disseny excessiu que fa que ens sentim com dins un quiròfan. Al contrari, l'estètica de la ruïna industrial. Quina estranya sensació de pertinença a un local mai conegut d'abans. Era el Szimpla, un bar disforjo on un mínim de decoració a l'estil de Goodbye, Lenin alterna amb el no-disseny. Ara he trobat un reportatge de l'any passat a The Guardian que parla del fenomen: el podeu llegir aquí. Per cert que, com qui troba un local interessant en un carrer avorrit, m'agrada trobar dins un article de suplement de diari una frase com «The long Hungarian summer and the city's decrepit glory»: aferra-t'hi fort, a la retòrica! Una llunyana ressonància de «The uncertain glory of an April day» de Shakespeare? No ho sé.

I ja que avui ens hem permès un comentari sobre disseny, aquí ve el cartell que en Carles Canals, lector d'aquest blog, ha fet per anunciar el II Curs de Cultura Popular. Quina bona idea ajuntar l'estètica del cinema de terror més aviat urbà amb l'estudi de la cultura popular, tan lligada a una cultura rural que avui, a Mallorca, només perviu com a decoració de rotonda!