El puntal del Conqueridor

Ja sabeu que, prest o tard, passejant per una ciutat desconeguda, arriben les notes barroeres de la història nacional. Així va ser a Budapest, on aviat descobrírem l'estàtua d'Andreu II, sogre del Rei en Jaume:

De Violant, filla d'Andreu II d'Hongria, les cròniques en canten meravelles:

Recordem que, segons la crònica reial, gairebé l'únic estímul que tindria el rei Jaume vora seu durant la recalcitrant fellonia dels barons i cavallers de l'exèrcit, seria el de la filla exemplar d'Andreu II d'Hongria. Ella l'encoratjava en els moments de depressió i pessimisme; ella enfortia el seu cor en hores de vacil·lació i de dubte; ella l'esperonaria devers la victòria amb la seva paraula amorosa i fidel. El text del Llibre dels feyts, tot comentant el comportament de Violant, sembla humitejar-se d'immediata i tendra emotivitat (J. E. Martínez Ferrando, La tràgica història dels reis de Mallorca. Barcelona: Aedos, 1979, pàg. 15).

I afegeix l'autor que Violant degué pesar en l'ànim del Conqueridor quan va decidir la creació del Regne de Mallorca a favor de l'infant Jaume. Voleu dir que va valer la pena? Que s'hi va guanyar gaire, amb la creació de tal regne i el desmembrament de la Corona? Ho dic perquè un partit polític minoritari que governa a Mallorca s'ha aficionat a exaltar símbols a l'estil dels règims [no en vull dir el nom] ... que exalten símbols. Ara ens inventam la festa del falcó de Malta (reminiscència del pagament d'un vassallatge), ara tornam a treure el «Joch» de Ministrils (i ho escriuen així), ara feim una festa que no s'havia fet mai i una diada inventada per arraconar la del 31 de desembre (l'Ajuntament hi té més paper), ara treim la bandera a la finestra i deim que té set-cents anys (no és ver, vegeu-ho aquí). Mentrestant, això de cada dia fa més pena, arraconat entre els qui no tenen manies i van destrossant el territori i els qui tenen manies però se les passen a força de símbols, tenc ganes d'exiliar-me per motius estètics... però, tranquils, no els donaré aquesta alegria.