El sondatge de la vida

Ja sabeu quina afecció tenim en aquest blog per Wilfred Owen. Aquests dies en Joan Alegret molt gentilment m'ha volgut oferir el volum primer de les obres completes de Marià Manent, els seus dietaris. A la pàgina 113 trobam aquesta entrada del 28 de març de 1937:

Pasqua Florida. Però fa un dia trist, emplujat, amb boira densa embolcallant la muntanya. Aquests dies llegeixo l'antologia editada per Faber & Faber. Hopkins: quin sentit del llenguatge, del ritme, quines sàvies al·literacions! Wilfred Owen és, pel meu gust, un dels millors poetes contemporanis. Admirables poemes de guerra. «Futility», per exemple:

Porteu-lo on toca el sol.

Tocant-lo suaument abans el desvetllava

a la llar, murmurant-li dels camps que encara la llavor no tenen.

El desvetllava sempre, àdhuc a França,

fins a aquest matí i aquesta neu.

La misèria i la grandesa, la tendresa i l'horror de la guerra troben en Owen l'expressió de la més noble poesia. «La poesia és un sondatge de la vida», escriví Martin du Gard. Definició exacta per a Rilke, per a Owen.

Em passo tot el dia a casa. Pluja, pluja, pluja.

(Per cert, la traducció del fragment de Futility que apareix en aquesta nota és una versió inicial, sense versificar: comparau-la amb la final, que podeu trobar en aquest mateix blog).

L'any 1937 Owen devia tenir per a Manent una lectura molt pròxima. El sondatge de la vida que és la poesia treia conclusions molt pròximes, tant com en podem treure avui en dia: