Non Omnis Moriar (II)

Un somriure que es perd dins la nit closa,
una mà que es rendeix sobre el llençol,
una volva de cendra que es dissol,
i un silenci blanquíssim que s’imposa.

Una veu ofegada que no gosa,
un gest mig començat que ara no vol,
uns llavis mossegats pel desconsol
i una buidor insondable en cada cosa.

Llàgrima, desesper, dolor, ferida,
misèria, suada, espasme, crit,
sang, amargor, pantaix, ofec, partida,

adéu, silenci, solitud, oblit,
fosca, misteri, malaltia, vida.
I més enllà la nit, només la nit.

Llegiu el tríptic Non Omnis Moriar complet