El poeta viu en qui l'admira

I ens acompanyà a la visita dels poetes al cementiri de Palma Marta Pessarrodona, que el vespre abans havia explicat "Gabriel Ferrater de prop". La seva antologia Poemes 1969-2007: Antologia és plena de poemes in memoriam, de visites al cementiri i d'al·lusions al "déu salvatge". Dels poetes en resten, tanmateix, els mots. Aquesta n'és la glòria i la despulla.

De Marta Pessarrodona, "In memoriam":

No s'arnen els vestits;
s'esfilagarsa, però, el dolor
i un buit afrós troba el seu lloc depredador
quan, a la fi, s'acaba.

El poeta viu en qui l'admira,
quan l'home ja l'han fet servir
tots, i com és sabut, només
pols, memòries tènues, dolors
silents, en resten.

Penso en el que digué el vell Aubrey
–pobre i polsós en unes golfes de Bloomsbury–:
"quan un home de saber mor,
quantes coses ens són robades".
I Aubrey parlava de Shakespeare.

Els llibres d'història són un vici
que totes les policies accepten.
I viure és una manera de combatre
les armes, les recances a la matinada.
La veritat, però, és una altra.