L'esplendor del capvespre

I tanmateix, en resposta a la pregunta del darrer post, no és tan dolent prendre la direcció del cementiri, especialment si és un capvespre refulgent, perquè ja sabem que

"L'esplendor d'Israel

jeu morta a les muntanyes"

I divendres passat cercàrem l'esplendor de Mallorca a l'ocàs dels seus poetes. Visitàrem els poetes que estan enterrats al cementiri de Palma i els resàrem amb les seves pròpies paraules, com aquest "En la meva mort", de Bartomeu Rosselló Pòrcel:

Estic cansat de tu, domini fosc

i tempestat de flama.

M'exaltaré damunt els horitzons

i trauré les banderes al desert

de la darrera cavalcada.

Reina d'aquestes hores, ara véns

tota brillant, armada.

Inútil desesper del vespre! L'alba

s'acosta ja amb l'espasa,

i l'ardor temerari que m'encén

allunya les estrelles.