L'agenda

Prop de mitjan estiu, ja han passat les processons del Carme («pel caló del meu cos, lent, hi desfila / un horabaixa mariner del Carme», Blai) i no ho sembla. Impossible trobar una escletxa de llibertat entre les pàgines atapides de l'agenda. Diuen que són coses importants. Ja està bé. Rendició incondicional. La vida com una cel·la amb barrots de dietari, o com un munt de post-its. I de l'ofec, un raig de bellesa, com aquesta pel·lícula de Jeff Chiba Stearns amb música de Genevieve Vincent. No és una paràbola, és un retrat descarnat. Gràcies.