La terra no sap de qui és

Plou. A estones s'atura. Després hi torna. La terra no sap si és de l'aigua o si és del sol. La terra no sap de qui és. Aquesta setmana ha fet seixanta anys de la creació de l'estat d'Israel. Per a uns és festa, per a altres és dia de dol. La terra no sap de qui és. Déu va dir a David que la terra no produïa perquè Saül havia volgut exterminar els gabaonites, que no eren del poble d'Israel. Déu també devia estimar els altres pobles. Els gabaonites demanaren a David que exterminàs la família de Saül, i a David ja li va anar bé perquè volia tota la terra. La terra no sap de qui és. David va fer crucificar els dos fills que Rispà havia tingut amb Saül i cinc néts d'aquest, fills de Merab. Rispà va protegir els cossos dels seus dos fills de la fam de la salvatgina. La terra no sap de qui és. Després va ploure. Joan Alcover, al seu poema «Resfa», va dir «i fondament tronaren les altes solituds». A Israel hi torna a haver sequera i potser hi fa falta un sacrifici que no sigui de sang. La terra no sap de qui és.

Dimarts dia 20 de maig en Gabriel de la ST Sampol i jo conversarem sobre els Poemes Bíblics de Joan Alcover i en recitarem qualcun. Serà a les despulles de la casa del poeta, al carrer de Sant Alonso, a les 20h. La terra no sap de qui és.