Naufragi
Avançava segur cap al naufragi
i l'aigua m'acollia refulgent.
I, doncs, per què maldava per sortir-ne?
escrit per Nicolau Dols a les 15:51
|
0 comentaris
Ibidem
Una mica de tot, però sobretot llibres.
20.4.10
i l'aigua m'acollia refulgent.
I, doncs, per què maldava per sortir-ne?
Enllaços
Escrits anteriors
- Et movia l'esperança
- Tot va a acabar amb en Nakamura
- La joventut difunta, de Clelia Conterno Guglielmin...
- La astronomo / L'astrònom
- Tri epitafoj
- Ferments
- El camí comença amb llum i acaba amb llum
- Només la música
- Tantus amor florum
- Vetlla
Arxius
- 02/2006 - 03/2006
- 03/2006 - 04/2006
- 04/2006 - 05/2006
- 09/2006 - 10/2006
- 12/2006 - 01/2007
- 02/2007 - 03/2007
- 03/2007 - 04/2007
- 04/2007 - 05/2007
- 06/2007 - 07/2007
- 11/2007 - 12/2007
- 12/2007 - 01/2008
- 01/2008 - 02/2008
- 02/2008 - 03/2008
- 03/2008 - 04/2008
- 04/2008 - 05/2008
- 05/2008 - 06/2008
- 07/2008 - 08/2008
- 08/2008 - 09/2008
- 12/2008 - 01/2009
- 01/2009 - 02/2009
- 01/2010 - 02/2010
- 02/2010 - 03/2010
- 03/2010 - 04/2010
- 04/2010 - 05/2010
- 05/2010 - 06/2010
- 06/2010 - 07/2010
- 07/2010 - 08/2010
- 10/2010 - 11/2010
- 11/2010 - 12/2010
- 12/2010 - 01/2011
- 02/2011 - 03/2011
- 08/2011 - 09/2011
- 10/2011 - 11/2011
- 11/2011 - 12/2011
- 02/2012 - 03/2012
- 04/2012 - 05/2012
- 06/2012 - 07/2012
- 05/2013 - 06/2013
- 06/2013 - 07/2013
- 04/2014 - 05/2014
- 07/2014 - 08/2014
- 06/2015 - 07/2015
- 06/2017 - 07/2017
- 08/2017 - 09/2017
- 08/2018 - 09/2018
- 05/2019 - 06/2019
- 05/2022 - 06/2022
Diu Horaci, el poeta llatí, mestre
de les sentències, que el vas conserva
molta estona l'olor de la primera
substància que s'hi abocà.
Hi ha llibres que passen
per damunt l'ànima
com la carícia errant d'un aroma
i la deixen embaumada per a sempre.
I n'hi ha d'altres que l'esqueixen
i la fecunden; fan allò que fa l'arada:
obren una ferida cruenta,
i dins la ferida cruenta hi deixen
l'estremiment vital d'una llavor.
Llorenç Riber.
Subscripcions
Per correu electrònic:
Per lector de notícies:
