Viatgers

Com us vaig prometre, us pos les fotos de la dedicatòria de la ciutat de Bristol a John i Sebastian Cabot, pare i fill, el primer proclamat com a "descobridor del continent d'Amèrica". I és que l'eurocentrisme no té límits. És més que eurocentrisme, perquè oblidam que el primer europeu que va tocar terres americanes va ser Erik el Roig, l'any 1000. També oblidam massa sovint que ja hi havia humans, a Amèrica, quan hi varen arribar tots aquests. Sigui com sigui, al port de Bristol hi ha aquesta placa que diu «D'aquest port John Cabot i el seu fill Sebastià (que va néixer a Bristol) salparen en el vaixell Matthew l'any 1497 i descobriren el continent d'Amèrica», que no és poca cosa.

En aquest altre homenatge de la ciutat de Bristol al seu habitant més il·lustre, podeu veure John Cabot en una postura inequívoca, elegant tanmateix, fent esforços per filustrar qualque cosa més enllà de l'horitzó:

I finalment, en aquesta foto podeu veure l'anomenada Cabot Tower erigida el segle XIX en homenatge als il·lustres descobridors. Volia dir «al segle passat» perquè recentment m'han contat que just abans del darrer canvi de segle un professor d'universitat va penjar a la porta del seu despatx un advertiment que deia «El siglo pasado serà siempre el XIX»: així les coses queden ben clares abans de començar la conversa. Mirau a la foto quina varietat d'èpoques i estils es poden captar amb un sol cop d'ull:

Finalment, avui hem rebut notícies de Jan Bover, el viatger del Globetour de qui ja us vaig parlar fa temps, el que cerca respostes sobre el malestar del món i opinions per millorar-lo. De moment ja ha recorregut a bord d'una caravana terres de França, Suïssa i Itàlia. A la seva pàgina web trobareu un qüestionari que us convid a contestar. Jo ja ho vaig fer i les meves respostes estan a disposició de tothom. Aquí teniu la part del seu diari de viatge que hem rebut avui: diari de Jan Bover.

Liverpool

Ahir vespre vaig tornar de Liverpool. La jornada sobre traducció ha estat productiva. Hi vaig poder escoltar en Xavier Farré, n'Alfons Gregori i en Rich Mansell. Molt bé tots tres. Crec que compartim punts de vista, encara que només en Rich i jo els formalitzem de la mateixa manera. Per cert, aquí teniu tres congressistes a les 2h30 de la matinada a l'entrada de l'edifici de Modern Languages de la Universitat de Liverpool:

(Té secret: tornàvem a cercar l'equipatge després d'un magnífic sopar i una visita al pub).

Per cert que vaig trobar Liverpool canviada (hi havia estat fa ara quinze anys): més «ciutat», més viscuda, més passejadora. És possible que el temps, magnífic per al país i l'època, també hi ajudàs. Mirau quina vista tenia des de la meva habitació: