I si vosaltres callau...

He sortit del museu, pensament, pensament. Dret enmig del pati he sentit els primers símptomes epifànics, pensament, pensament. Després tot ha estat com una calça que es desfà, pensament, pensament. Els genolls han cedit al moment que m'explotava el cap, pensament, pensament. Avui m'ha explotat el cap, pensament, pensament. Ja està dit, pensament, pensament. S'ha esberlat com s'esberlen les magranes el mes d'octubre, pensament, pensament. Com una pellerofa he quedat tirat al terra de la clastra del museu, tota la matèria grisa aferrada per les parets que tanquen el pati, pensament, pensament. Matèria grisa, gleva de sang, pensament, pensament. Ara les parets són totes plenes de les meves frases, pensament, pensament. Ja està tot dit, pensament, pensament. Què més hi falta? Final, pensament, pensament.

Altre cop fruites, roses altre cop

«Outra vez frutos, rosas outra vez» (José Saramago)

Mas se estas mãos em concha não moldarem
As rosas que levantas no teu seio,
Se a boca não morder não tua boca
O mel da flor, em fruto transformado,
Caiam as mãos, os lábios se me preguem,
Que miragens da vida não as quero
Deste lado de cá do teu pomar,
Diante do jardim todo murado.



«Altre cop fruites, roses altre cop»

Si les mans embostades no acomoden
les roses que s'aixequen del teu pit,
si la boca en la teva no mossega
la mel de flor, en fruita convertida,
caiguin les mans i els llavis que s'assequin,
que no vull cap miratge de la vida
dreçat d'aquest costat del teu verger,
part davant la murada del jardí.

Encore, en coeur

Pandora, I don't know how you carved your way into my heart
and I don't know how you snuck your way into my house
but I know that I'll regret what I did
and I know I'll regret it forever as I throw my life away, Pandora

(«Pandora», de Madina Lake).

Pandora

EPIMETHEUS

Mine is the fault not thine. On me shall fall
The vengeance of the Gods, for I betrayed
Their secret when, in evil hour, I said
It was a secret; when, in evil hour,
I left thee here alone to this temptation.
Why did I leave thee?

PANDORA

Why didst thou return?
Eternal absence would have been to me
The greatest punishment. To be left alone
And face to face with my own crime, had been
Just retribution. Upon me, ye Gods,
Let all your vengeance fall!

EPIMETHEUS

On thee and me.
I do not love thee less for what is done,
And cannot be undone

(H. W. Longfellow «The Masque of Pandora», fragment)

EPIMETEU

Meu és el crim, no teu. A mi em caurà
la venjança dels déus, car vaig trair-ne
en mala hora el secret en revelar-te
que era això: un secret; quan en mala hora
sola et deixava aquí amb la temptació.
Per què me'n vaig anar?

PANDORA

Per què has tornat?
Jo ja hauria tingut l'absència eterna
pel més gran càstig. Ésser abandonada
en companyia del meu crim seria
justa paga. Oh, Déus, llançau la vostra
venjança damunt jo!

EPIMETEU

Damunt tu i jo.
No em lleva d'estimar-te el que està fet
i ja no pot desfer-se.

Teignmouth

Ara imagina't que vas fins a Teignmouth i hi fa vent, però no plou. Hi ha qualque pescador de canya a la boca del port –port? ni tan sols!–. Cap banyista. Tancades les casetes de bany, totes de colors pastel. Estius d'infant? Camió de gelats? Peus nus? Una postal plena d'olors. Un món antic. And I'm feeling good.

Tants d'anys després he tornat a la casa de la platja. Tot just obrir la porta m'ha envestit l'olor de les ulleres de nedar, de les algues seques dins el poal de plàstic, de l'aftersun mal tancat damunt la plagueta de deures d'estiu. No ho he pogut evitar, tot d'una m'ha invadit la música noctàmbula dels grins. Qualcú m'ha contat que un temps hi havia gàbies de grins, de fusta, petites com una caseta de bany, per assegurar-se'n la companyia durant les nits d'estiu. Una vida de luxes perduts. And I'm feeling good.

Fish in the sea you know how I feel
River running free you know how I feel
blossom in the trees you know how I feel

It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
And I'm feeling good

Dragonfly out in the sun you know what I mean, don't you know
Butterflies all havin' fun you know what I mean
Sleep in peace when day is done
And this old world is a new world
And a bold world
For me

(Muse, «Feeling good»)

The way we were

Els sentiments que fan més mal, les emocions que més punyen, són els que són absurds –l'ànsia de coses impossibles. l'enyorança d'allò que mai no hi ha hagut, el desig d'allò que podria haver estat, la pena de no ser un altre, la insatisfacció de l'existència del món. Tots aquests migs tons de la consciència de l'ànima creen en nosaltres un paisatge adolorit, un etern sol ponent d'allò que som. Sentir-nos és aleshores un camp desert enfosquint-se, trist de joncs a la vora d'un riu sense vaixells, negrejant clarament entre marges allunyats.
No sé si aquests sentiments són una bogeria lenta del desconhort, si són reminiscències d'algun altre món en què hàgim estat –reminiscències creuades i barrejades, com coses vistes en somnis, absurdes en la figura que veiem però no en l'origen si el coneixíem. No sé si hi ha hagut uns altres éssers que fórem, la major completesa dels quals sentim avui, en l'ombra que en som, d'una manera incompleta –perduda la solidesa i nosaltres amb prou feines figurant-nos-la en les dues úniques dimensions de l'ombra en què vivim.

F. Pessoa, Llibre del Desassossec

Cardoso Pires, Sibelius

M. Àngels Moyà m'ha fet la gràcia de connectar el De profundis, de Cardoso Pires, amb el vals trist de Sibelius. Moltes gràcies pel comentari sobre la traducció. Feim el que podem.